bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

papiros
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Noas


04/03/2016

PRESENTADA DE S'EDITZIONE ITALIANA DE "TIRANT LO BLANCH": ROMA E S'ALIGHERA, su 10 e 11 de Martzu

Intervista a Joan-Elies ADELL

Su 10 de custu mese in Roma e s’11 in S’Alighera presentant* custa òpera de gabbale de sa literadura catalana de totu sas èpocas, in versione italiana, publicada dae sas Editziones Einaudi in sa sèrie “I Millenni”.
Nde faeddamus, in custa intervista, cun Joan-Elies Adell, rapresentante de su Guvernu catalanu in S’Alighera.


L&N: Ite importàntzia tenet custa òpera in sa literadura catalana?
JEA: “Tirant lo Blanch” (“Tirante il Bianco”, in italianu) est un’òpera maistra de sa literadura catalana, iscrita dae Joanot Martorell intre su 1460 e su 1465 e publicada pro sa prima bia in Valencia in su 1490. Cunsideradu dae Cervantes comente “su mègius libru de su mundu”, est galu como sa òpera narrativa catalana de totu sas èpocas e rapresentat unu passu importante in sa literadura de s’Otzidente.

Est istadu Mario Vargas Llosa chi l’at definidu comente unu “Romanzu totale”, e ammentat chi a iscobèrrere custu libru fiat istadu pro issu “una de sas esperièntzias prus mannas chi apa mai tentu comente letore”. E at cumparadu a Martorell cun Flaubert e Faulker, ponende·lu in mesu de sos narradores prus mannos de sa literadura universale de totu sas èpocas.

L&N: Chie est s’autore e in cale època est collocada s’òpera sua?
JEA: Est istadu cavalleri e iscritore. Custa est istada, in pagas allegas, sa vida de Joanot Martorell, unu pessonàgiu de grandu valore a beru de su sèculu 15, cun una vida bandulera chi l’at postu a viagiare a Inghilterra, a Portugallu oa Nàpule. Una vida cumandada dae sa curiosidade pro su valore e su sentidu de sos ideales de sa cavalleria. Unu cavalleri chi si fiat fatu iscritore.

Martorell e su connadu suo Ausiàs March sunt istados sos iscritores prus importantes de s’època in limba catalana.

L&N: De ite faeddat su libru?
JEA: “Tirant” est s’istòria de unu cavalleri chi parat fronte a su destinu suo, gherreri e amorosu, unu disafiu chi s’at a cambiare in contu legendàriu resessende a fàghere su chi sos àteros res de s’època sua non fiant istados capatzos de cumprire: sarvare Costantinòpoli dae s’assaltu de sos Turcos.

In definitiva, sita pro sos eventos contados, siat pro sa forma espressiva, “Tirante il Bianco” una de sas òperas narrativas europeas prus mannas de totu sas èpocas, comente aiat gia naradu Cervantes in su Don Chissote cando aiat sarvadu s’òpera de Martorell dae su fogu de sos libros maleitos de sos cavalleris chi aiant ammachiadu su protagonista suo.

Un’òpera, sa de Martorell, chi tenet sa pimatzia in sa narrativa catalana.

L&N: E totu custu interessu de Einaudi pro Martorell?
JEA: In prus de sas dificultades chi at tentu a si fàghere connòschere, essende s’òpera iscrita in catalanu, “Tirant” est istadu proibidu durante dècadas in Ispagna.

Sas tradutziones reghentes in una cantas limbas otzidentales (s’editzione americana at tentu un’interessu mannu de su pùblicu chi nemos s’isetaiat) e finas sa versione in tzinesu ant collocadu a Martorell in su tretu prus artu chi li tocat in su mundu de sa literadura.

Su pessu de Einaudi, de publicare a “Tirant” in italianu modernu (a pustis de una tradutzione de su 1538 fata dae Lelio Manfredi, chi s’agatat petzi in digitale!), in sa sèrie famada “I Millenni”, at cunsentidu de prenare unu bòidu chi bi fiat in su panorama de s’ispainamentu internatzionale de s’òpera.

L&N: Faedda·nos de sa tradutzione.
JEA: Su tradutore est Paolo Cherchi, sardu de Òschiri e professore emèritu de Literadura italiana in s’Universidade de Chicago. At fatu unu traballu ispantosu, ca proponet una tradutzione italiana chi cheret animare su letore a iscobèrrere (torra) unu “novidade antiga”.

Tenende comente finalidade fundamentale sa divulgatzione de s’òpera, sa tradutzione de Cherchi si proponet de aunire su “Tirant” de su sèculu 15 cun sa limba, sa mentalidade e sos interessos de su letore modernu, Sende gasi, resessit a mantènnere sos elementos ispetzìficos de su sentidu e de sa forma de su testu originales.

(pregontas de D. Corràine)

Sos letores de custa intervista sunt sos Bene Bènnidos, in s'addòviu de de Roma e de S'Alighera. Bos isetamus


*Su programa cumpretu de sas duas presentadas l'agatades in fundu de custa pàgina


#Diegu Corràine

» in segus